Un professional sanitari és una persona que ha rebut formació universitària i està capacitada per oferir atenció mèdica, terapèutica o de prevenció als pacients. La seva feina està relacionada amb la salut i el benestar de les persones, i pot incloure l’atenció directa, la prevenció de malalties, la rehabilitació o el suport en la gestió de la salut a diferents nivells.
Es consideren professionals sanitaris els metges/esses, fisioterapeutes, infermers/es, nutricionistes, psicòlegs/ogues, dentistes, farmacèutics/iques, podòlegs/ogues o logopedes, entre d’altres.
Les persones que no es consideren professionals sanitaris són aquelles que no tenen una formació específica ni una qualificació reglada per exercir funcions d’atenció mèdica, terapèutica o preventiva. És a dir, no han cursat estudis universitaris en àrees de la salut ni estan autoritzades per proporcionar atenció directa als pacients en termes mèdics, psicològics, rehabilitadors o preventius.
Alguns exemples de persones que NO són considerades professionals sanitaris són massatgistes, quiromassatgistes, quiropràctics, naturòpates, esteticistes i perruquers/es. Tampoc són considerats professionals sanitaris els osteòpates, llevat que de base siguin fisioterapeutes o metges (més informació als apartats 11, 12 i 13), ni els entrenadors personals o coachs de salut, llevat que tinguin de base alguna formació universitària en l’àrea de la salut.
La psiconeuroimmunologia (PNIE) o salut integrativa és una disciplina interdisciplinària de la salut basada en l’evidència científica, que estudia la interacció entre els diferents sistemes corporals (nerviós, immune, hormonal…). El seu objectiu principal és comprendre com aquests sistemes es comuniquen entre si i com influeixen en la salut i la malaltia.
La PNIE no està limitada a una única professió sanitària, sinó que és un enfocament interdisciplinari que pot ser adoptat per professionals de diferents àrees de la salut, i la seva formació inclou coneixements interrelacionats. Els tres perfils professionals sanitaris més comuns que treballen sota aquest enfocament són fisioterapeutes, metges i nutricionistes.
Un fisioterapeuta és un professional sanitari especialitzat en la prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació de lesions i trastorns del sistema neuromusculoesquelètic, mitjançant l’ús de diferents tècniques físiques terapèutiques, exercicis específics, reeducació o altres mètodes basats sempre en l’evidència científica. El seu principal mitjà físic terapèutic d’actuació són les mans (teràpia manual), encara que també pot utilitzar altres mitjans físics com agulles d’acupuntura, ventoses o embenats, entre d’altres. Des d’un enfocament integral, un fisioterapeuta treballa per millorar la qualitat de vida de les persones.
A la sanitat pública es fan visites massificades i no personalitzades, on cada fisioterapeuta acostuma a atendre al mateix temps uns 5 pacients aproximadament.
Els tractaments en aquest tipus de centres es basen en aplicar màquines (electroteràpia), perquè és l’única manera de poder atendre tots alhora, la qual cosa va en detriment de la qualitat del tractament, resultant molt més complicat poder ajudar el pacient. A la universitat no ens van formar per treballar així; aquest sistema limita el fisioterapeuta i impedeix que desenvolupi tot el seu potencial.
De la mateixa manera que en el sistema sanitari públic, en els centres de fisioteràpia que treballen amb mútues de salut privades, es fan visites massificades i no personalitzades, on cada fisioterapeuta acostuma a atendre, a vegades, fins i tot en sessions de només 30 minuts, a 4-5 pacients alhora.
Els tractaments en aquest tipus de centres es basen en aplicar màquines (electroteràpia), perquè és l’única manera de poder atendre tots alhora, la qual cosa va en detriment de la qualitat del tractament, resultant molt més complicat poder ajudar el pacient. A la universitat no ens van formar per treballar així; aquest sistema limita el fisioterapeuta i impedeix que desenvolupi tot el seu potencial.
No, “el sistema de mútues” no em permetria realitzar un tractament individual i personalitzat, ni un enfocament global i holístic del pacient, que és la meva filosofia de treball. Les condicions de les mútues “empenyen” els centres que han decidit treballar amb aquest sistema, a realitzar visites massificades i no personalitzades, la qual cosa va en detriment de la qualitat del tractament.
La veritable fisioteràpia i rehabilitació només es pot dur a terme a partir de visites individuals i personalitzades.
Però, si la teva assegurança de salut cobreix el reemborsament parcial o total de les visites amb professionals sanitaris que estiguin fora del quadre mèdic de la teva mútua, et proporcionaré una factura per cada visita, la qual hauràs de presentar a la teva mútua perquè processin el reemborsament corresponent.
No. El fisioterapeuta està capacitat i format per atendre un pacient com a professional sanitari de primera instància, podent així diagnosticar i tractar la dolència del sistema neuromusculoesquelètic en qüestió, mitjançant tècniques terapèutiques no farmacològiques.
És un professional no sanitari, que utilitzant les seves mans com a eina única i principal, posa èmfasi en la manipulació del teixit miofascial i ossi per al tractament de diferents dolències físiques des d’un punt de vista global.
No existeix una entitat reguladora global per a la pràctica de l’osteopatia dins de la Unió Europea. Aquesta regulació es fa país per país. A Espanya, concretament, l’osteopatia no és una professió sanitària i no està inclosa en el Codi de la Sanitat Pública.
L’osteòpata no està considerat com un professional sanitari, com sí ho són el fisioterapeuta i el metge. La millor manera de saber si un osteòpata és de confiança, és assegurant-te que aquest osteòpata és, alhora, fisioterapeuta o metge. Les millors formacions d’osteopatia s’imparteixen a universitats o en escoles amb aval universitari, en forma d’estudis postuniversitaris de postgrau o màster, per la qual cosa a aquestes formacions només hi poden accedir fisioterapeutes o metges. És a dir, els osteòpates de confiança són alhora fisioterapeutes o metges.